DENOMINACIÓ: ANTIGA FÀBRICA DE LA SEDA

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: C/ de la Fàbrica

CRONOLOGIA: s. XVIII-XIX

AUTOR

ÚS PRIMITIU: Fabricació de seda, iute i sacs.

ÚS ACTUAL: Administratiu-cultural

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

PROTECCIÓ EXISTENT: Protecció parcial

INTERVENCIONS: Rehabilitada per a Centre Cívic Municipal

RÈGIM URBANÍSTIC

RÈGIM DE PROPIETAT: Ajuntament de Vinalesa

DESCRIPCIÓ

Es tracta d´un conjunt de naus dispostes al voltant d´un pati central. Murs de càrrega de maçoneria amb revestiment de morter, riscles de fusta i coberta de teulada àrab segons el mètode tradicional.

Té una importància històrica i documental reconeguda en el procés industrialitzador valencià. És un edifici de la segona meitat del segle XVIII que inicialment albergà la Fàbrica Nacional de la Seda i que, pel pas del temps, va ser fàbrica de teixits d´espart i iute. Va ser també la base operativa d´una important empresa de guano. Les construccions com les coneixem avui, reutilitzaren uns edificis preexistents, de finals del s. XVII, encara que la fàbrica va patir una forta intervenció al s. XVIII.

Es tracta d´una factoria de filatures de seda fundada pel francés Joseph Lapayesse. Se situa prop de la séquia de Montcada, d´on li venia la força i on encara es poden observar les restes de la sénia que feia moure les màquines.

No sols va ser una fàbrica sinó que actuà també d´escola de treballar la seda. Lapayesse va introduir una sèrie d´innovacions tecnològiques i demostrà una gran preocupació per millorar les condicions laborals dels treballadors.

D´estos primers anys de desenvolupament es passà a una època de crisi entre 1790 i 1830. En 1821 va ser propietat de Combe i Cia., que introduïren una màquina de vapor per a escalfar l´aigua. Reformada i reutilitzada per la família Trenor a mitjans del segle XIX, estos instal.laren les primeres màquines de vapor per a impulsar les màquines i alçaren una alta ximenera de taulell que situaren al mig de la fàbrica. A finals del s. XIX, és evident el fracàs de la sericultura valenciana. Aleshores, s´adaptà la fàbrica per a la fabricació de iute.

La fàbrica, al s.XX, passà a altres mans i a la dècada dels anys trenta es deixà inactiva fins que va ser comprada per l´Ajuntament de Vinalesa.

No hi ha dubte que jugà un paper important quant a innovacions i es configura com un dels escassísims exemples que avui es conserven de les primeres implantacions industrials.

Les construccions es disposaven de forma que tancaven dos patis. Un, amb caràcter més residencial- per la seua proximitat a les antigues vivendes així com per la distribució de la vegetació- i un altre més lligat als telers.

L´organització completa de les distintes filatures fabricades es desenvolupava al llarg de quatre naus ocupant espais estrets de llargària considerable i envoltonades, situant-se la maquinària als laterals deixant al mig un estret corredor. La disposició de la vivenda i el treball ubicats en un mateix espai ens mostra un nou model de producció que s´estava impulsant des de les “Sociedades de Amigos del País” i que en esta fàbrica tingueren la seua plasmació física.

Avui, abandonada esta funció fabril, és centre social i municipal. Acull diferents serveis municipals: ajuntament, biblioteca, centre de salut, associacions, gimnàs, aules formatives, sala d´exposicions, etc. convertint-se en l´autèntic centre neuràlgic del poble.

Al següent plànol es pot observar la disposició de la fàbrica en la seua època de producció de seda i on es poden trobar quatre parts diferenciades:

1. Al lloc on se situa l´Ajuntament abans era la part residencial on es trobaven les vivendes dels propietaris i els encarregats. Enfront de l´Ajuntament es pot observar el jardí. Aquest espai era el jardí més de tipus residencial. Es disposava dividit en quatre parts i al costat d´aquest es trobaven les cavallerisses.

2. El procés d´elaboració de la seda comprén una série d´etapes que s´exposen a continuació. La fàbrica estava dissenyada per portar a terme tot el procés d´elaboració de la seda, des de la cria del cuc i la manipulació del capoll fins el debanat i el tòrcer de les filatures.

En el primer pis on ara està el saló de plenaris de l´Ajuntament abans estava destinat per a canyissos per al capoll de la seda. Al costat de la façana exterior on ara està la sala per als jubilats, abans hi havia annexat un forn per ofegar el capoll de la seda i el local dels jubilats estava destinat per a les oficines.

On està el gimnàs hi havia una cambra independent, que actualment no existeix, per a brevar seda i al costat d´aquesta cambra hi havia una altra més gran equipada amb 22 torns per a tòrcer la seda. Aquesta seria la primera etapa d´elaboració.

Dalt on està la biblioteca, estaven les màquines per a debanar i tòrcer seda i les habitacions per als operaris. Al fons de la biblioteca, hi ha un arxiu amb llibres de gran valor on es troben plànols, llibres de comptabilitat, mostres de iute, etc de la Fàbrica de la Seda en l´època dels Trénor.

3. La part on actualment està la nau de festes estava ocupada antigament per 20 torns dobles per a filar seda. L´organització completa de les distintes filatures fabricades es desenvolupava al llarg de quatre naus ocupant espais estrets de llargària considerable i envoltonades, situant-se la maquinària als laterals deixant al mig un estret corredor.

Enfront es pot observar la ximenenia, de construcció posterior i que servia per a expulsar els fums que eixien de la caldera de vapor, que era el motor per a les màquines. A més, abans també hi havia una bassa d´aigua per a abastir les basses per al filat i uns magatzems per a la llenya. Al costat d´aquestes basses s´encontrava un jardí d´arbres frutals.

On és ara, l´escola taller abans era la fragua i el taller. Açí, es poden observar una série de peces de valor etnològic, la tartana dels Trénor i algunes peces més.

4. Com es pot veure, la fàbrica se situa prop de la séquia de Montcada, d´on li venia la força per a poder moure les màquines i on encara es poden observar les restes de la sénia (roda hidráulica) que feien moure les màquines.

La Reial Séquia de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes. Té una història de més de 800 anys, ja que els seus orígens es remunten a l´època musulmana, encara que no es sap la data de la seua construcció.

A banda d´aquestes dependències més destacades per la seua funció també hi havia altres que acaben de completar la instal.lació fabril i que feien que la Fàbrica de Seda de Vinalesa fóra un complexe industrial molt innovador per a l´època, que cuidava de tots els detalls.

Hi havia bodegues i inclús una escola per a aprendre a treballar la seda. Així mateix es té constància de que afavoria la incorporació al treball de les dones i els menys afavorits econòmicament.

La industria sedera comprén dues fases:

1. Filatura de la seda: preparació i desfilat del capoll.

2. Torçut de la seda: debanats, aprestos i confecció de madeixes deixant-la per als diferents tints per a posar-la sota l´acció dels telars i confeccionar les diverses teles.

Es va a explicar el procés que es portava a terme a Vinalesa en l´època dels Trénor (s. XIX)

FILATURA

OFEGAT DEL CUC

És la primera operació i es produïa la mort dels cucs per les altes temperatures que li venien del vapor d´una caldera.

EIXUGAT I OREIG DEL CAPOLL

El capoll era transportat a les andanes (assecadors) on s'estenia el capoll per a secarse davall l'acció del temps.

DESFILAT DEL CAPOLL

Esta operació tenia lloc en uns aparats anomenats peroles, en les quals, mitjançant l'acció de l'aigua calenta, les operàries amb una habilitat que era d'admirar, anaven traient la seda del capoll formant dos fils molt prims que feien passar cada u pel forat d'una pedra d'àgata que feia l'efecte de filera. Estos dos fils passaven per un altre xicotet aparell anomenat maquineta de creuar on es convertia en un sol fil que anava a les rodes de debanar situades darrere de les peroles, quedant preparat per a passar a la secció de torçuts. L'espai actual correspon a la nau de festes.

TALLER DE TORÇUTS

En esta secció es portaven a terme totes les operacions de debanar, torçuts de primer i segon aprest i formació de madeixes.

DEBANAT

La primera operació que es practicava en esta secció era la confecció de rodetes o carrets passant a ells el fil contingut en les madeixes (el debanat).

Per a portar a efecte este treball hi havia un departament que contenia 10 bateries de debanaderes mogudes mecànicament que contenien cada una 58 rodes de debanar i treballaven per les dos cares. Ocupava l'espai actual de l'Escola Taller.

PURIFICACIÓ

Els carrets formats en el debanat passaven als purificadors que tenien per objecte netejar el fil dels xicotets nucs o defectes que podia haver tret la filatura. Este taller comptava amb 14 bateries de purificadors.

PRIMER APREST

Després d'esta operació es conduïen els carrets als torns de filar que passaven el fil contingut en els carrets als fusos on es realitzava la primera torsió o primer aprest. Hi havia tretze torns dedicats a esta operació i contaba cada u d'ells amb 288 fusos. Pertanyien al tipus de torns més competents i complets en esta classe d'indústria.

DOBLAT

Des d'estos torns el fil en carrets passava als aparells designats amb el nom de dobladors on el fil es formava de 2, 3 o més caps. Existien 6 aparells d'esta classe movent cada u d'ells 66 rodetes o bobines.

SEGON APREST

Després de l'operació del doblat es verificava la de segona torsió del fil, la qual es practicava en els torns de tòrcer que eren d'igual disposició, forma i dimensions que els torns de filar. Hi havia 7 torns amb 388 fusos cada un.

CONFECCIÓ DE MADEIXES

Una vegada verificada la segona torsió del fil, passava este en les seues bobines als aparells de debanar, on tenia lloc el debanat en madeixes aplicant el procediment Grand. Esta operació es portava a terme en 4 màquines que movien cada una d'elles 6 debanaderes al mateix temps. La transmissió de moviment d'estos aparells estava disposada de manera que cada debanadora en 2 hores de treball formava una madeixa de 11000m de fil.

Per a acabar les operacions de la secció de torçuts falta recapejar les madeixes, tasca que es feia a mà per les obreres i que tenia per objecte subjectar les madeixes perquè no es trenqués ni s'enredés el fil. Tots els aparells es posaven en acció mitjançant la roda hidràulica o per una màquina de vapor.

TALLER DE TEIXITS DE CÀNEM I IUTE

Actualment ocupa l'espai de les escoles públiques. A més de contenir els tallers de filatura i de seda comptava amb un altre taller destinat al teixit de teles de cànem i iute per a la confecció de sacs per a embalatges. Va ser construït en 1867 i sigué de major importància a finals del s. XIX que el destinat al treball de seda. Posseïa una bona i ben planificada instal•lació i realitzava una producció de 12000m de tela al dia.

Les operacions que es portaven a terme en este departament eren:

CONFECCIÓ DE BOBINES

Adquirit el cànem o iute en madeixes se sotmetia a l'acció de les màquines destinades a la confecció de bobines que havia de tenir immediata aplicació en les màquines urdidores. Per a esta operació es comptava amb 3 bateries que confeccionaven 60 carrets cada una.

CONFECCIÓ DE CANILLES

Les madeixes de cànem i iute abans de donar-se aplicació en els telers per a formar la trama de les teles, sofria una preparació en les canilladores, que tenien per objecte traure el fil de les madeixes i debanarlo en les canilles que havien d'utilitzar-se en les llançadores dels telers. Comptava amb 4 d'estos aparells.

PREPARACIÓ DE L'URDIT

Es portava a terme en les urdidores que es componien d'una sèrie de cilindres pels quals passava, s'estenia i es rotllava en els cilindres, els diferents fils que havien de constituir la trama, els quals eren presos dels aparats anomenats gàbies o filetes. Comptaven amb tres màquines d'este tipus.

TEIXIT

Els cilindres plegadors que han constituït l'urdit eren transportats als telers on la disposició del seu mecanisme i l'acció de la llançadora verificava el teixit de les teles. Comptava amb 120 telers mecànics de ferro.

MESURAR LES TELES

Des dels telers era conduïda la tela en els seus cilindres a la màquina comptadora que era un aparell que tenia per objecte esbrinar automàticament els metres de tela que tenia cada peça d'eixida.

ARRASAT

Esta operació consistia a fer passar per les teles per entre dos cilindres dels quals un d'ells estava dotat de ganivets helizoidals que al posar-se en contacte amb la tela en el seu moviment de rotació la desposseïa de la pel•lícula, nucs i la resta d'imperfeccions que treia del teler. L'aparat s'anomenava tundosa o màquina d'arrasar o cepillar teles.

REMULLAT

La tela era sotmesa després a l'acció de la màquina de remullar a fi de humitejar-la per a facilitar l'operació d'aprest i estirat.

PLANXAT, ENLLUSTRAT I ESTIRAT

Tenien lloc davall l'acció de la màquina anomenada de cilindrar. La tela es feia passar per uns cilindres on sofria una pressió que per efecte de la humitat que havia adquirit en l'operació anterior i l'acció del vapor que circulava per un d'estos cilindres, es realitzava en ella el planxat, enllustre i estirat donant per resultat que a l'eixir la tela d'esta màquina s'obtenia un augment de longitud en cada peça d'un 3 o 4%. En este taller existien dos màquines d'esta classe.

PLEGAT I DOBLAT

Abans d'esta operació es tornava a passar per la màquina de comptar per a veure el que havia augmentat la tela. Després es feia el plegat per a formar els paquets o rollos. Esta operació tenia lloc en la plegadora mecànica. Després d'esta operació es lligaven les peces i eren conduïdes al magatzem quedant ja disposades per a comercialitzar-se. També es tallaven en dimensions concretes a mà per obreres. Existia també una màquina que realitzava el rivet per als sacs.Tots els elements de fabricació funcionaven amb una màquina de vapor.

Com s´ha vist a Vinalesa es feia tot el procés de creació de seda, amb unes instal.lacions que avui es conserven i que poden transmetre al visitant la realitat d´aquesta industria.