Formulari de cerca

Geografia
Vinalesa és un municipi de la comarca de l'Horta Nord, al País Valencià. A escassos 7 quilòmetres al nord de la ciutat de València, amb 1,53 km² de superfície, limita amb Foios (al nord i nord-est), la pedania de les Cases de Bàrcena (al sud-est), Bonrepòs i Mirambell (al sud), Carpesa (també al sud) i Alfara del Patriarca (a l'oest). Solament el 14% del terme està ocupat pel nucli urbà, la resta, unes 137 hectàrees són d'horta productiva, el paisatge característic de Vinalesa i de la comarca. El nucli urbà, on viuen unes 3.300 persones, està edificat a l'esquerra del barranc del Carraixet i forma un gran arc a través de la carretera provincial CV-304 que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa és pla, amb una pendent suau de nord-est a sud-est i està situat a una altura de 21 metres, destacant com a principal accident geogràfic el barranc del Carraixet que al seu pas per Vinalesa és creuat per la Reial Séquia de Montcada a través del Cano, un sifó datat entre època romana i musulmana.

El relleu

El territori és pràcticament pla amb una pendent extremadament suau de nordoest a sudest sense que aparega cap accident geogràfic d'excepció, tret del barranc del Carraixet, que limita el terme per l'oest i pel sud, s'estén sobre un canal que en les darreries ha estat canalitzat el que ha produït gran impacte sobre el paisatge.

El barranc naix a Gàtova (el Camp de Túria) on replega les aigües de la vessant sud de la serra Calderona, després d'un recorregut d'uns 45 km desemboca en la mar per Alboraia. El Carraixet, de cabdal irregular típic del règim mediterrani en el que s'inclou, ha modelat històricament el relleu de Vinalesa i la comarca mitjançant les recurrents avingudes d'aigua (o barrancades) que amb els temporals de llevant fan baixar a gran velocitat enormes masses d'aigua. Els desbordaments, socialment molt presents a la memòria de les vinalesines i vinalesins pels grans danys que provoquen en vides i béns, han aportat les argiles i llims que tan productiva han fet l'horta de Vinalesa i de tota la ribera del Carraixet. Les tres últimes barrancades, i que són més recordades, van tindre lloc els anys 1949, 1950 i 1957 junt amb la famosa riuada de València.

La canalització del Barranc del Carraixet s'ha dut a terme en els darrers anys en el tram final del mateix: d'Alboraia a Vinalesa en el seu límit amb Alfara del Patriarca, just on es localitza "El Cano", una infraestructura hidràulica d'època musulmana o romana que permet a la Reial Séquia de Montcada travesar el barranc. L'obra de canalització ha consistit en una reforma de les voreres donant-li major profunditat i un traçat més rectilini el que ha provocat que l'intermitent curs desaigüe amb major velocitat.

L'horta

El paisatge de l'Horta domina el territori de Vinalesa. El regadiu domina els conreus actualment, tot i que no sempre ha estat així. La Reial Séquia de Montcada, que creua el terme d'oest a est, se l'ha considerat la frontera històrica entre l'horta i el secà. L'espectacular mosaic de xicotetes explotacions agrícoles de cítrics, hortalisses i fruiters ofereixen un paisatge de gran riquesa.

En l'actualitat tota la superfície del terme, a excepció de les zones urbanes, es troba cultivada. De les 642 ha del terme, el 50% es dediquen al cultiu de tarongers, mentre que l'altre 50% es dedica al cultiu tradicional d'horta: hortalisses, creïlles, cacaus, tabac, etc.

Les séquies, motors, rolls, partidors d'aigua i altres infraestructures hidràuliques esdevenen vertaderes artèries d'aigua que nodreixen el paisatge d'Horta de Vinalesa. També es localitzen alqueries i cases d'horta esguitades pel terme, testimoni d'una demogràfia històrica on el poblament dispers tenia major importància de la que conserva en l'actualitat.

L'aigua

Geològicament, Vinalesa s'assenta sobre una cubeta miocuaternària formada per depòsits de graves i arenes intercalades amb nivells llim-argilosos d'una gruix mitja de 200 m. Esta unitat hidrològica es caracteritza per ser un gran embassament subterrani.

La tradició històrica als regs de la zona de l'Horta es fa amb aigües superficials del riu Túria, en el cas de Vinalesa, la Reial Séquia de Montcada rega quasi la totalitat del terme, amb l'excepció dels motors del Roll dels Orts i de la Fila de Foios que reguen algunes partides del municipi. L'aigua arriba a tots els racons a través de la xarxa de séquies d'època musulmana, un autèntic laberint on es recomanable perdre's per coneixer l'horta. Així és com l'aqüifer no ha sofert massa l'explotació per l'intensa activitat agrícola. A el que no ha pogut defugir és a la contaminació provocada per les filtracions de nitrats i altres elements provinents pesticides i adobs d'ús agrícola.

El clima

El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i caloroses a l'estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària a la primavera i la tardor. Es pot gaudir durant tot l'any de moltes hores de sol i de dies esplèndids que conviden al visitant a passejar pels carrers del municipi.

Temperatures:

Té una temperatura mitjana de 17,3º. Les temperatures mitjanes per mesos són les següents:

Gener 11,4º Juliol 24,3º
Febrer 12,3º Agost 24,6º
Març 13º Setembre 22,6º
Abril 15,3º Octubre 18,1º
Maig 18,1º Novembre 14,3º
Juny 21º Desembre 11,5º

El poble

El nucli urbà de Vinalesa, rodejat totalment d'horta, i amb el barranc del Carraixet pel flanc oest, ocupa solament un 14,4% del terme municipal. Dins podem diferenciar distintes unitats urbanes: el casc històric i Gafaüt, els nous barris de construcció moderna i el polígon industrial.

Al casc antic de Vinalesa i Gafaüt (arrabal històric format al voltant de l'antiga Fàbrica de la Seda per families treballadores i de classe humil) trobem les vivendes típiques de la comarca, de tipus unifamiliar i amb més identitat. Són cases de dues o tres plantes i pati amb uniformitat de colors i formes. L'estat de conservació és bo i es constitueixen com les vivendes amb més identitat del nucli urbà. Destaquen algunes vivendes com la casa que ocupa l'antic Castell de Vinalesa que fou enderrocat als anys 40 del segle XX o d'altres situades als carrers Major, Mossén Sapinya i de l'Església. Al casc trobem els principals edificis destacats com la mateixa Fàbrica de la Seda, l'Església de Sant Honorat i l'Ermita de Santa Bárbara. 

Al voltant del casc s'han anat desenvolupant noves unitats urbanístiques amb un model constructiu molt diferent amb blocs multifamiliars que han modificat al fisonomia del municipi, així com la seua demografia. Tot i el nou perfil del poble, el campanar de l'Església i el fumeral de la Fàbrica de la Seda continuen esdevenint una fita en el paisatge o sky-line, conservant així un agradable i acollidor ambient de poble. 

Demogràficament el municipi ha experimentat durant l'últim segle, en línies generals, una dinàmica de creixement poblacional constant, que li ha portat a multiplicar per dos el nombre d'habitants a principis del segle XXI, amb més de 3.300 habitants. La taxa mitjana de creixement durant este període se situa entorn al 6,8% per dècada, si bé s'observen etapes (anys 50 i 80) en els que la població de Vinalesa disminuïx lleugerament. Actualment, Vinalesa és el quart municipi amb menor nombre d'habitants de la comarca de l'Horta Nord, únicament precedit per Emperador, Massalfassar i Bonrepòs i Mirambell (sent este últim el més semblant a Vinalesa en termes de població).

L'economia

Vinalesa ha estat sempre un poble agrícola, una activitat que ha perdut pes en l'economia local però que es manté en termes d'ocupació del territori, identitat local i paisatge.

La indústria té un important pes relatiu, tot i que tradicionalment mai ha estat predominant. Històricament esdevé importància amb l'arribada de la Fàbrica de la Seda al segle XVIII, amb l'esplendor de la indústria sedera valenciana. El conjunt fabril s'ha anat reconvertint paulatinament a l'aspart i el iute, que actualment continua radicat al poble amb una nova fàbrica situada al costat de la històrica Fàbrica. Altres empreses han situat a Vinalesa les seues factories com la de fabricació de matalassos (anteriorment fou un magatzem de fruites) o altra agroalimentària. En conjunt, el sector secundari ocupa al voltant del 40% dels treballadors i treballadores.

Amb el recentment construït polígon industrial, de xicotetes dimensions i destinat a empreses del sector serveis i amb un impacte limitat, es pretén promoure l'economia local. 

El sector serveis és el predominant a l'estructura econòmica de Vinalesa, amb aproximadament el 50% de l'ocupació. El que no significa que està ocupació es genere al mateix municipi. Moltes persones treballen a la ciutat o altres municipis més grans de l'àrea metropolitana. El comerç ofereix un variat catàleg de serveis bàsics per al desenvolupament ecònomic de Vinalesa.

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30