Església

Denominació: Església de Sant Honorat
Localització: C/ Major, 16
Cronologia: s. XVIII (1779)
Ús primitiu: Religiós, Església
Ús actual: Religiós, Església
Estat de conservació: Bo
Protecció existent: Protecció integral
Intervecions: Façana i campanar rehabilitats 
Règim de propietat: Parròquia Sant Honorat

DESCRIPCIÓ

És una construcció neoclàssica amb elements del barroc-rococó del segle XVIII.

 

A l'esquerra hi ha una gran torre que domina la vega amb dos cossos i un cupulí. En el primer cos, llistels esgrafiats que emmarquen tres sageteres. En el segón, buits de mig punt entre pilastres adossades, on se situen les campanes.

A la dreta de la façana, un altre cos de torre inconclusa rematat per pinacles, en el que s'ubica l'esfera del rellotge. El campanar és un bell exemplar de les fabriques de taulell amb reminiscències mudejars.

En l'entrada hi ha un ampli atri, amb les mateixes dimensions que el cor alt, amb tres portes, una gran de fusta i dos xicotetes envidrades per les que s'accedeix a l'interior del temple; i una altra porta lateral per a accedir al cor i a la torre. Sobre la porta xicoteta de l'esquerra, panell ceràmic (Julián Vilar-Manises) amb l'escena de la creació de la parròquia, situat anteriorment en la façana exterior de la torre. Sobre la de la dreta un altre panell ceràmic amb motius eucarístics de 1993, cinquantenari de l'Adoració Nocturna. Sobre el sostre, pintura rectangular al·lusiva al miracle de la “barrancà”.

 

Interior amb tres naus. La central de volta de canó amb sis trams: el del presbiteri, els quatre de les capelles laterals i el del cor sobre el vestíbul. A un costat i a l'altre de la volta, finestres emmarcades en rocalls daurats, amb vidrieres en les vuit centrals i pintures imitant-les en les quatre restants que són cegues. Cada una té en el centre el símbol d'un apòstol, copiat dels que existeixen en les vidrieres de l'església del Seminari de Montcada. Davall el símbol, cartell amb el nom de l'apòstol en valencià. Estes vidrieres es van col·locar en 1996. En la part superior en cada tram, bells adorns circulars de rocall daurat, i un gran arc en el del presbiteri, amb xicotetes imatges d'àngels i sants en relleu, també de bells rocalls policromats i daurats.

 

A un costat i a l'altre de la nau central, pilastrons amb capitells compostos i cornisa amb galeria. Totes les parets i la volta tenen un fons d'estuc blanc, i els sòcols d'estuc negre marbrenc. Algunes parts han sigut repintades damunt. Hi hagué una actuació al període isabelí sobre la decoració dels murs laterals als que s'afegiren interpol·lant entre les capelles a manera de pilastres llistons coronats de brunyits capitells d'or. Sigué una addició poc encertada ja que desentona amb el conjunt.

En el presbiteri, gran retaule de marbre, amb adorns daurats metàl·lics i de fusta, posterior a 1939. En la part inferior, templet per a l'exposició del Santíssim, on ordinàriament es col·loca la creu processional platejada. A un costat i a l'altre del mateix, relleus de pedra amb els símbols dels quatre evangelistes En la fornícula central, gran imatge del titular, Sant Honorat, obra de Ponsoda. En la superior, imatge de la Mare de Déu Dels Desemparats: Als costats, sobre estants, imatges de Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer.

 

En els murs laterals del presbiteri, dos grans relleus d'estuc amb marc daurat, d'estil acadèmic, que representen la mort i la glorificació del sant titular.

La decoració de la nau central es completa amb ovals sobre l'extrados dels arcs que donen pas a les vuit capelles laterals, emmarcats amb rocalls daurats, en els que hi ha una sèrie d'olis sobre llenç, de l'academicisme valencià del segle XVIII (escola d'Oliet?), amb escenes de la vida de Sant Honorat. Entre estos ovals i la cornisa hi ha una sanefa amb simbologia liturgicosacerdotal.

 

En les dos naus laterals estan les capelles comunicades amb arcs de descàrrega; les seues voltes són vaïdes. Al costat del vestíbul a la dreta, en la part de la torre inconclusa, està el baptisteri, amb pila de marbre i quadre sobre llenç representant el baptisme de Jesús.

Els retaules de les capelles laterals són de fusta policromada i daurada, excepte el situat al costat de l'entrada de la sagristia que és de marbre.

La imatgeria de retaules laterals, costat de l'evangeli, en la part de la torre: la Verge dolorosa amb Crist en braços; Sant Francesc d'Assís i davall el Crist jacent, (esta última probablement del s.XVII, anterior al temple actual); Mare de Déu del Carme; Inmaculada. Hi ha a més en la primera capella una fornícula de cara al presbiteri amb una imatge antiga de Sant Francesc de Paula, difícil de datar per ser de vestir.

La imatgeria del costat de l'epístola: La Mare de Déu del Rosari; Sant Honorat (dos talles, una mitjana per a les processons, i una xicoteta amb la relíquia del sant); Sant Josep; i en el retaule de marbre l'Assumpció de Maria, el Cor de Jesús, La Mare de Déu del Pilar i Santa Teresa. A continuació es mostra una figura que relaciona cada imatge amb el seu autor.

 

NOM, AUTOR I ANY DE LES IMATGES DE LA PARRÒQUIA DE SANT HONORAT: 

Santa Bàrbara: José María Hervás, 1940
Verge del Carme: José María Hervás, 1945
Sant Francesc d´Asís: José María Hervás, 1944
Sant Honorat-relicari 0’60m.: Antonio Ballester, 1941
Sant Honorat-processó: Antonio Ballester, 1941
Sant Honorat-altar major: Ponsoda
Immaculada: Francisco Gutiérrez Frechina, 1943
Sant Josep: José Justo Villalba, 1946

També es conserven detalls decoratius d'estuc sobredaurat d'estil barroc en les parets laterals d'estes capelles, amb símbols corresponents a les imatges dels sants que hi havia abans de 1936.

Darrere de la testera va existir darrere-sagrari amb tres cúpules, però el sostre s´ha plafonat; el buit per al manifestador s'ha cegat així com els de les antigues portes d'accés al presbiteri, convertint-los en armaris, el central, vitrina per a l'orfebreria; custòdia (s.XVIII) calzes i copons, encenser i naveta (1698), portapau de Carles III, sacres i corona de l'Assumpció (1716).

La capella de la comunió queda a l'esquerra del presbiteri amb accés des d'este, des del darrere-sagrari i des de la nau lateral. Planta rectangular, volta vaïda, dos trams i presbiteri, lluneta, cornisa denticulada. En la testera, sobre el sagrari de Mach, relleu semicircular d'escaiola amb “El Darrer Sopar” (s.XIX).

La sagristia queda a la dreta del presbiteri amb accés des d'este i des de la nau lateral. Planta rectangular amb volta de canó. Destaca una campana amb data: 1803. Encaixonat per a ornaments, de fusta amb adorns de talla i amb dosser per a la imatge del crucificat.

A continuació, es presenta una relació de les obres d´art existents a l´església. El present informe és una actualització de l'existent en el Catàleg monumental de la província de València, obra de D. Felipe Garín, realitzada pel rector de Sant Honorat, Bartomeu Ferrando Bargues, el 30 de Març de 2001.

PINTURA:

8 olis sobre llenç, en forma d'oval apaïsat, de 160x85 cm aproximadament. Emmarcats amb rocall barroc d'escaiola. De l'escola d'Oliet. s. XVIII. Tema: Escenes de la vida de Sant Honorat, titular de la Parròquia. Estan situats en la nau central de l'església.

Estendard amb brodats, brocatell i incrustacions metàl·liques i amb quadro sobre llenç representant Sant Honorat. S.XVIII, cap a 1785.

ESCULTURA:

Imatge de Crist jacent, anomenada “La pietat”. Probablement del s. XVII. Potser provinga de la primitiva església gòtica.

Imatge del Sant Francesc de Paula. S. XIX, cap a 1890.

2 quadres d'estuc en relleu que estan situats a un costat i a l'altre del presbiteri representant la mort i la glòria de Sant Honorat. S.XVIII, cap a 1785. Escola academicista valenciana.

Ornamentació amb rocalls d'estuc en tot l'interior de l'església, d'estil academicista valencià. S. XVIII, cap a 1785.

ORFEBRERIA:

Creu processional de plata repujada. De 1676 a s. XVII

Lignum crucis, de plata sobredaurada. Datada el 27-3-1819.

Encenser i naveta de plata. Datada en 1698.

Crismeres de plata per als bateigs i els malalts. S.XIX.

Corones de plata, en forma de sol i de lluna, per a la imatge jacent de l'Assumpció de la Mare de Déu. Datades en 1716.

Portapau de plata, amb la imatge en relleu de Sant Honorat. De 1574-1579. s.XVII.

Calze i patena de plata sobredaurada, d'estil rococó. Donat a la parròquia en 1803 pel rector D. Pedro Michavila.

Calze i patena de plata sobredaurada, d'estil modernista. Va pertànyer al rector D. Vicente Martí Palanca, màrtir en 1936.

Copó de plata amb copa ovalada i tapa fixa. S. XIX ?

Custòdia de la Minerva. De llautó i plata sobredaurada. S.XVIII.

Custòdia del Corpus. De llautó platejat i daurat. s. XX.

Concha baptismal de plata. Datada any 1601.

ORNAMENTS:

Tern composat per casulla, dos dalmàtiques, casulla, drap de muscles i dos manipules. De seda, amb brodat de plata i espollí. s. XX.

Casulla blanca amb brodats en fil i or. S. XX.

Estendard brodat del Corpus.